| |||||||||||
Tipus de missió | programa de vols espacials tripulats, programa de la NASA i programa espacial soviètic | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | NASA programa espacial soviètic | ||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||
Nau espacial | CSM-111 (en) Soiuz 19 | ||||||||||
Tripulació | |||||||||||
Indicatiu | Apollo Союз (Soyuz - "Union") | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (rus: Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975. Fou l'última missió del programa Apollo, el primer vol espacial conjunt dels EUA i l'URSS i l'última missió espacial tripulada dels Estats Units fins al primer vol del transbordador espacial a l'abril del 1981.
Tot i que la missió incloïa experiments científics conjunts i separats (com per exemple un eclipsi artifical del Sol per part de l'Apollo per tal que la Soiuz pogués fotografiar la corona solar) i fou una font d'experiències útils d'enginyeria per a futurs vols espacials conjunts dels EUA i l'URSS, com el programa Shuttle-Mir i l'Estació Espacial Internacional, es tractava d'una missió en gran part simbòlica.
L'ASTP, i la seva memorable encaixada de mans a l'espai, va ser un símbol de la détente entre les dues superpotències durant la Guerra Freda, i en general es considera que marca el final de la cursa espacial, que havia començat el 1957 amb el llançament de l'Sputnik 1 per part de la Unió Soviètica.[1]
Fou l'únic vol de l'astronauta Deke Slayton. Havia estat escollit com un dels Mercury Seven originals a l'abril del 1959 però no se li permeté volar fins al 1972 per motius mèdics.